esbalandrar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əz.bə.ɫənˈdɾa/
Occidental:  nord-occidental /ez.βa.ɫanˈdɾa/
valencià /ez.ba.ɫanˈdɾaɾ/, /ez.βa.ɫanˈdɾa/

Verb[modifica]

esbalandrar trans., pron. ‎(pronominal esbalandrar-se)

  1. esbatanar
  2. desconjuntar (les juntures)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: esbalandro, esbalandra, esbalandrem

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·ba·lan·drar (4)

Vegeu també[modifica]