enveja

Català

Nom

Accepcions

en·ve·ja f (pl. enveges)

1. sentiment que experimenta una persona quan desitja ferventment una cosa (material o no) que pertany a algú altre
2. ràbia cap a la persona que posseïx quelcom desitjat
3. un dels pecats capitals, relacionat amb l'odi i desig que algú que té més que un pateixi

Derivats

• envejós
• envejar
• envejable

Sinònims

• cobejança, desig, gelosia, sedega.

Compostos i expressions

• Estar verd d'enveja = tenir molta enveja
• Enveja sana = Expressió que hom diu per admirar alguna cosa que té una altra persona sense desitjar-li mal per aquest motiu

Forma verbal

enveja (infinitiu: envejar)

1. Tercera persona del singular del present d'indicatiu del verb envejar.

   Ell/ella/vostè enveja.

2. Segona persona del singular de l'imperatiu del verb envejar.

   Tu enveja.