verd

De Viccionari
Potser volíeu: VERD


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈbɛrt/
balear /ˈvəɾt/, /ˈvɛɾt/
alguerès /ˈvelt/
Occidental:  nord-occidental /ˈbɛrt/
valencià /ˈvɛɾt/, /ˈbɛɾt/
  • Rimes: -ɛɾt
  • Etimologia: Del llatí vulgar *virde(m), síncope de viridis, segle XIII.

Nom[modifica]

verd m. ‎(plural verds)

  1. Color de l'espectre entre el groc i el blau.
    #C2F732 #00FF00 #10E010 #208000 #095228
  2. Part verda d'un vegetal.
    Acaba't tot el verd de l'amanida.
  3. (en plural) Membres d'un partit ecologista.
    Els verds van obtenir uns bons resultats en aquestes passades eleccions.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

verd m. ‎(femení verda, plural masculí verds, plural femení verdes)

  1. De color verd.
    Una jaqueta verda.
  2. Dit d'un arbre, de la llenya, etc., que encara no és sec.
    La llenya encara és massa verda per cremar.
  3. Dit d'una fruita, que encara no és madura.
    Aquests plàtans són verds.
  4. Dit d'una persona, en procés de construcció en un cert aspecte.
    Un futbolista molt verd per debutar amb el primer equip.
  5. Propi de la joventut.
    Els anys verds.
  6. Amb inclinacions, especialment amoroses i sexuals, impròpies de la seva edat.
    Un vell verd.
  7. Obscè, groller.
    Un acudit verd.

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈbeɾt/
  • Àudio: Bearn
  • Etimologia: Del llatí virĭdis.

Adjectiu[modifica]

verd m. ‎(femení verda, plural masculí verds o verdi [aranès], plural femení verdas o verdes [aranès])

  1. verd

Vegeu també[modifica]