encarrere

Català

Verb

encarrere

1. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb encarrerar
2. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb encarrerar
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb encarrerar

Variants

• [1] encarreri, encarrero
• [2] encarreri, encarrero
• [3] encarreri

Miscel·lània

• Síl·labes: en·car·re·re (4)
• Anagrama: arreceren