emmalaltires
Català[modifica]
Verb[modifica]
emmalaltires
- (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de emmalaltir
- (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb emmalaltir
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: em·ma·lal·ti·res (5)
- Anagrames: emmalaltir-se, mestallaríem
Català antic[modifica]
Verb[modifica]
emmalaltires
- segona persona singular (tu) del passat de emmalaltir
- segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de emmalaltir
Variants[modifica]
- [1] emmalaltist
- [2] emmalaltisses