din

De Viccionari
Potser volíeu: dín


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈdin/
  • Rimes: -in

Verb[modifica]

din

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dinar
    Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] dino, dine, din o dini.


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /dɪn/ àudio (EUA) 
  • Etimologia: Del protogermànic *duniz, del protoindoeuropeu *dʰún-is, de l'arrel *dʰwen- («fer soroll»).

Nom[modifica]

din ‎(plural dins)

  1. sorollam, enrenou, xivarri
    «Think you a little din can daunt mine ears?» (William Shakespeare, The Taming of the Shrew, c 1593, acte I, escena 2)
    Penseu que una mica de xivarri pot espantar les meves orelles?
  2. fragor, clamor
    «He knew the battle’s din afar,/ And joyed to hear it swell.» (Walter Scott, Marmion, 1808)
    Sabia que el fragor de la batalla era lluny i es plagué en sentir-lo créixer.
  3. cridòria, clam
    «England certainly made a mockery of the claim that they might somehow be intimidated by the Glasgow din. Celtic Park was a loud, seething pit of bias.» (Daniel Taylor, “England and Wayne Rooney see off Scotland in their own back yard,” The Guardian, 18 de novembre del 2014)
    Anglaterra se'n burlà dels qui afirmaven que d'alguna manera estarien intimidats pels clams a Glasgow. El Celtic Park era un cau on bullia la cridòria.

Verb[modifica]

din ‎(3a persona singular present dins, gerundi dinning, passat i participi dinned)

  1. ressonar
    «For, spite of rumbling of the wheels,/A welcome greeting he can hear;/It is a fiddle in its glee/Dinning from the cherry tree!» (William Wordsworth, “The Waggoner”, 1820)
    Doncs, malgrat el trontollar de les rodes, ell pot sentir una salutació de benvinguda. És un violí que alegre ressona des d'un cirerer.
  2. eixordar
    «No alarm-clock dinned her to get up but the morning light woke her, pouring through the uncurtained glass.» (Graham Greene, Brighton Rock, 1938)
    No és el so d'un despertador qui l'eixorda per alçar-se al matí, sinó la llum de l'alba que penetra pels vides sense cortines.
  3. repicar, amartellar, turmentar
    «“Mamma, do you forget that I have promised to marry Roger Hamley?” said Cynthia quietly.“No! of course I don’t, how can I, with Molly always dinning the word ‘engagement’ into my ears? […] ”» (Elizabeth Gaskell, Wives and Daughters, 1866)
    Mama, potser oblides que que he promès casaar-me amb Roger Hamley? diguè Cynthia en veu baixa. No! Es car que no me n'oblido, com podria oblidar-me'n si Molly sempre està repicant la paraula compromís a les meves orelles?
    «By careful early conditioning, by games and cold water, by the rubbish that was dinned into them at school» (George Orwell, Nineteen Eighty-Four,1949, Primera Part, capítol 6,)
    Amb un acurat condicionament efectuat des de la infantesa, mitjançant jocs i aigua freda, amb la brossa (ideològica) amb què els amartellaven a l'escola.

Vegeu també[modifica]