dini

Vegeu també: diní

Català

• Pronúncia: /ˈdi.ni/

Forma verbal

di·ni (infinitiu: dinar)

1. Primera persona del singular del present d'indicatiu del verb dinar:

   Forma septentrional: [jo] dino, dine, din o dini.

2. Primera persona del singular del present de subjuntiu del verb dinar:

   [Que jo] dini o dine.

3. Tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb dinar:

   [Que ell/ella/vostè] dini o dine.

4. Tercera persona del singular de l'imperatiu del verb dinar:

   Dini o dine [ell/ella/vostè].