diana
Potser volíeu: Diana
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /diˈa.nə/, occidental /diˈa.na/
- Rimes: -ana
- Etimologia: De l'italià diana, de Stella Diana (literalment «estel de Diana») per l’atribut de la deessa romana com a «lluent», usat adjectivalment en correspondència a dì («dia»), segle XV. Compareu amb Stella Maris, epítet de la Verge Maria. Posteriorment de battere la Diana («tocar de matí»), segle XIX. Finalment, calc semàntic del castellà diana («centre d’un blanc»), segle XX.
Nom[modifica]
diana f. (plural dianes)
- (poètic) Estel del matí, el planeta Venus.
- (militar) Toc a l’alba per a despertar els soldats.
- Centre d’un blanc com a objectiu de pràctica de tir.
Traduccions[modifica]
Toc militar a l’alba
Centre d’un blanc
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: di·a·na (3)