blanc

[modifica] Català

blanc m. (pl.: blancs)

color que emet o reflexa la màxima llum visible per l'home. En els colors d'addició el blanc es forma per la unió dels tres colors bàsics d'addició; en els colors de subtracció es forma per l' absència de tots els altres colors.
objectiu al qual s'intenta fer punteria.
persona que pertany a la població blanca (vegeu l'adjectiu blanc)
durant la revolució russa, seguidor de l'exercit blanc (cerqueu-lo en l'apartat de compostos).

blanc [1]

blanc m.

qualitat de blanc.
relatiu a la població de pell clara lleugerament rosada pròpia de la majoria d'Europa i d'altres territoris amb població originaria d'Europa.
durant la revolució russa, pertanyent o relatiu a l'exercit blanc (cerqueu-lo en l'apartat de compostos).
referit a un esser viu, especialment a una persona i a la seva cara, que el seu color ha perdut vivor, ha empal·lidit.

Exemple: Amb la malaltia tenia la cara blanca.

arma blanca
bandera blanca = símbol de rendició o parlament
bàlsam blanc
exercit blanc = aquell que durant la revolució russa donava suport a la monarquia tsarista
morera blanca
quedar-se sense blanca = sense diners

blanc [1]

En podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:			Commons
	Viquipèdia

Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre blanc
Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre blanc