alba

Del Viccionari

Taula de continguts 1 Català 1.1 Nom 1.1.1 Accepcions 1.1.2 Sinònims 1.1.3 Traduccions 2 Castellà 2.1 Nom 2.1.1 Accepcions 3 Italià 3.1 Nom 3.1.1 Accepcions 4 Referències

[edita] Català

• Anagrames: alab, bala

[edita] Nom

[edita] Accepcions

alba f. (pl.: albes)

1. La primera llum que es descubreix per orient abans d'eixir el sol.
2. La vestidura de tela blanca que sacerdots, diaques i subdiaques es posen sobre el seu propi hàbit i l'amit per a celebrar el sant ofici de la missa i altres oficis divins.
3. Arbre d'uns vint a vint-i-cinc peus d'alçada, d'escorça blanquinosa i fulles de color verd clar. Creix en poc temps i la seva fusta, què és blanca i lleugera, triga molt a pudrir-se dins de l'aigua.
4. Alba blanc: Arbre de setze a vint peus d'alçada, escorça blanquinosa, i fulles semblants a les del cep encara que més petites, les quals són de color verd clar per la part superior, i blanca amb una mica de borrissol per la part inferior.
5. Al trencar l'alba: A primera hora del matí.
6. Apuntar l'alba: Aparéixer la primera claror del dia.

[edita] Sinònims

• dematí, matí.
• matinada.

[edita] Traduccions

[edita] Castellà

• Anagrames: bala

[edita] Nom

[edita] Accepcions

alba f. (pl.: albas)

1. Alba (primera llum).
2. Alba (vestidura blanca).

[edita] Italià

• Pronúncia: /ˈal.ba/
• Etimologia: Del llatí lux alba, «blanca» sobreentenent la llum.

[edita] Nom

[edita] Accepcions

àl·ba f. (pl.: albe)

1. alba (primera llum).
2. figuradament, inici

[edita] Referències

Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.