deses

De Viccionari
Potser volíeu: desés


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈdɛ.zəs/
balear /ˈdə.zəs/, /ˈdɛ.zəs/
Occidental:  /ˈde.zes/

Verb[modifica]

deses

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de desar
  2. (occidental, balear) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb desar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·es (2)
  • Anagrama: sedes


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈdeː.sɛs/
  • Etimologia: De desideo.

Adjectiu[modifica]

dēses m. f. n. ‎(genitiu dēsidis)

  1. ociós, inactiu, desenfeinat

Declinació[modifica]

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu dēses dēsidēs dēsidia
Vocatiu dēses dēsidēs dēsidia
Acusatiu dēsidem dēses dēsidēs dēsidia
Genitiu dēsidis dēsidium
Datiu dēsidī dēsidibus
Ablatiu dēsidī dēsidibus

Sinònims[modifica]