desengalavernar
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /dəz.əŋ.gə.ɫə.βərˈna/, balear /dəz.əŋ.gə.ɫə.vəɾˈna/ Occidental: nord-occidental /dez.eŋ.ga.la.βerˈna/ valencià /dez.eŋ.ga.la.βeɾˈnaɾ/, /dez.eŋ.ga.la.veɾˈnaɾ/
- Rimes: -a(ɾ)
- Homòfon: desengalavernà
- Etimologia: Del prefix des- i engalavernar.
Verb[modifica]
desengalavernar trans., pron. (pronominal desengalavernar-se)
- a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los.
Conjugació[modifica]
Primera conjugació regular
Formes no normatives, col·loquials o arcaiques
Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Imperfet | desengalavernàvets | ant | |||||
desengalavernavi | desengalavernàvom | desengalavernavo | |||||
desengalavernaia | desengalavernaies | desengalavernaia | desengalavernàiem | desengalavernaieu | desengalavernaien | n-occ | |
Condicional | desengalavernariva | desengalavernarives | desengalavernariva | desengalavernarívem | desengalavernaríveu | desengalavernariven | alg |
Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | desengalavern | desengalaverns | desengalavern | ant | |||
desengalaverno | desengalavernos | desengalaverno | desengalaverneguem | desengalavernegueu | n-occ | ||
Imperfet | desengalavernessi | desengalavernessi | sept, alg | ||||
desengalavernessa | cent, n-occ | ||||||
desengalaverneguessa | desengalaverneguesses | desengalavernegués | desengalaverneguéssom | desengalaverneguéssou | desengalaverneguessen | n-occ |
Traduccions[modifica]
Traduccions
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: des·en·ga·la·ver·nar (6)