deseixir-se

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /də.zəˈʃir.sə/
balear /də.zəˈʃiɾ.sə/, /də.zə.ʃirˈsə/
Occidental:  nord-occidental /de.zejˈʃir.se/
valencià /de.zejˈʃiɾ.se/, /de.zeˈʃiɾ.se/

Verb[modifica]

deseixir-se pron.

  1. Prescindir de quelcom que corresponia, desentendre's.
    «En aquell moment, el vell Girabau, el Quim, com l'anomenaven molts, es deseixia de la seva tasca amb la cura del que no sap fer res a mitges.» (Ferran Canyameres, Més enllà del rancor, 1986)

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]