desconvidar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /dəs.kum.biˈða/, balear /dəs.kuɱ.viˈða/
Occidental:  nord-occidental /des.kom.biˈða/
valencià /des.koɱ.viˈðaɾ/, /des.kom.biˈðaɾ/

Verb[modifica]

desconvidar trans.

  1. Dir-li a algú que no és benvingut.
    «L'anguila anaba molt cara. ( A Vila baioc. ) He hagut de dur bacallá. -Vila: No't quedis, no, un altre dia. ( A Soler. ) -Soler: ( Ara'm desconvida!)» ([1])
  2. desconvocar
    «... de part del excel·lentíssim consistori dels senyors consellers, que's desconvidava per quan havia la ciutat de premeditar cert negoci.» ([2])

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·con·vi·dar (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Eduardo Aulés, L'anada a Montserrat: comèdia en tres actes y en vers, 1881, pàgina 64
  2. Departament de la Presidència, Anys 1411 - 1714, Col·lecció de 10 volums, 1994