desbandar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəz.bənˈda/
Occidental:  nord-occidental /dez.banˈda/, valencià /dez.banˈdaɾ/

Verb[modifica]

desbandar trans., pron. ‎(pronominal desbandar-se)

  1. Desfer-se un grup de persones, marxant cadascú per la seva banda, amb pressa i de manera desorganitzada.
    Però les tropes caldees perseguiren el rei i aconseguiren Sedequies a les planes de Jericó, on els seus soldats, abandonant-los, es desbandaren.[1]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·ban·dar (3)
  • Anagrama: brandades

Vegeu també[modifica]

  1. Alexandre Masoliver, El "Pobre Jeremies", 2002