cobricelar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ku.βɾi.səˈɫa/
balear /ko.bɾi.səˈɫa/, /ku.bɾi.səˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /ko.βɾi.seˈɫa/
valencià /ko.bɾi.seˈɫaɾ/, /ko.βɾi.seˈɫa/

Verb[modifica]

cobricelar trans.

  1. Posar cobricel a un llit.
  2. Cobrir quelcom per la part de dalt.
    «Sa cortina vermella cobricelava el Monument com una onada d'amor.» (Salvador Galmés i Sanxo, Pere Rosselló Bover, Narrativa: relats breus i proses literàries, 1994)
    «Sota el dosser que cobricelava l'autoritat del senyor Bisbe reposa la seva despulla, sobre una senzilla fusta coberta per un drap.» (Fortià Solà i Moreta, Biografia de Josep Torras i Bages, 1993)

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: co·bri·ce·lar (4)

Vegeu també[modifica]