calme

Català

Verb

calme

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de calmar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb calmar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb calmar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb calmar

Miscel·lània

• Síl·labes: cal·me (2)
• Anagrames: alcem, calem, melca

Francès

• Pronúncia: /ˈkalm/
• Etimologia: De l'occità calma ‎(«manca de brisa»), derivat del grec antic καῦμα ‎(kaûma, «calor»).

Nom

calme m. ‎(plural calmes)

1. calma

   «Les calmes et les brises variables ne nous permirent qu’au bout de six jours de sortir du milieu de ce groupe d’îles et des innombrables récifs qui les environnent.» (Dillon, Voyage dans la mer du sud, Revue des Deux Mondes, 1830, volum 1)

   la calma i la brisa variables ens van permetre sortir al cap de sis dies d'enmig d'aquest grup d'illes i de nombrosos esculls que les envolten.

   «Le calme et la monotonie, jamais ennuyeuse cependant, de cette existence au grand air provoquaient en moi une sorte d’assoupissement intellectuel et moral très doux, un apaisement bienfaisant.» (Isabelle Eberhardt, Dans la dune)

   La calma i la monotonia, tanmateix mai avorrida, d'aquesta existència a l'aire lliure van provocar en mi una mena d'ensopiment intel·lectual i moral molt dolç, una tranquil·litat beneficiosa.

Sinònims

• bonance
• tranquillité, quiétude

Adjectiu

calme inv. ‎(plural calmes)

1. calmat, tranquil

   Les affaires sont calmes, il se fait peu d’affaires.

   Els negocis estan en calma, se'n fan pocs.

Sinònims

• paisible, placide, serein, tranquille

Antònims

• agité, turbulent

Vegeu també

• Entrada «calme» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).