caire
Potser volíeu: Caire
Català[modifica]
Nom[modifica]
caire m. (plural caires)
- Extremitat o punta d'alguna cosa.
Compostos i expressions[modifica]
- Caire de pedra foguera: cantonada.
- Mudar el caire a la seva pedra: mudar de parer o d'opinió.
- De caire: de costat i no de pla.
- Anar de caire: tòrcer el cos d'un costat i altre.
Variants[modifica]
- (arcaismes) cayrell
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Verb[modifica]
caire
- (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cairar
- (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cairar
- (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb cairar
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
Occità[modifica]
Nom[modifica]
caire m. (plural caires)
Verb[modifica]
caire
Variants[modifica]
- quèir (aranès)
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIV
- Doblets en català
- Substantius masculins en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Substantius en occità
- Verbs en occità