broca

De Viccionari
Potser volíeu: brocà


Català
[modifica]

Oriental:  /ˈbɾɔ.kə/
Occidental:  nord-occidental /ˈbɾɔ.ka/
valencià /ˈbɾɔ.ka/, /ˈbɾɔ.kɔ/
  • Rimes: -ɔka
  • Etimologia: Del llatí vulgar *brocca, femení de *broccus, del clàssic brōchus ‎(«que té les dents que sobresurten»), aplicat a diferents objectes prims i llargs, segle XIII, doblet de broc.

Nom[modifica]

broca f. ‎(plural broques)

  1. Vareta com un broc o tros de branca.
  2. Instrument llarg i rodó per a esmolar eines de tall.
  3. Espiga de l’esperó d’un genet.
  4. Barra cilíndrica amb un cap tallant giratori que s’usa amb una eina per a foradar.
  5. Clau de cap quadrat que usen els sabaters a la sola.
  6. (gironí) Busca del rellotge.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

broca

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de brocar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb brocar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí vulgar *brocca, femení de *broccus, del clàssic brōchus ‎(«que té les dents que sobresurten»)

Nom[modifica]

broca f. ‎(plural brocas o broques)

  1. Pua de rascle.
  2. Forqueta de dues puntes usada a la cuina i per a menjar.
  3. Coltell de fulla arrodonida.
  4. Ast per rostir viandes.
  5. Marca a l’exterior d’un vaixell assenyalant el calat.
  6. broca ‎(«espiga de l’esperó»)
  7. broca ‎(«per a foradar»)
  8. aspre ‎(«canya plantada a terra»)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /ˈbɾo.ka/
Americà: alt /ˈbɾo.k(a)/, baix /ˈbɾo.ka/
  • Rimes: -oka
  • Etimologia: Del català antic broca ‎(«forqueta»), del llatí vulgar *brocca, femení de *broccus, del clàssic brōchus ‎(«que té les dents que sobresurten»).

Nom[modifica]

broca f. ‎(plural brocas)

  1. (obsolet) forquilla ‎(«per menjar»)
  2. (obsolet) botó ‎(«de vestit, amb forma de bastonet»)
  3. broca ‎(«tèxtil»)
  4. broca ‎(«per a foradar»)
  5. broca ‎(«clau de sabater»)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bro·ca (2)