broc

Català

• Pronúncia: or. /ˈbɾɔk/
• Anagrames: corb.

Nom

Accepcions

broc m. (pl.: brocs)

1. El coll estret que tenen algunes eines, com garrafes, ampolles, etc.
2. Espècie de canal en figura de bec que acostumen a tenir els gerros, gerres, pitxers, alambins, setrills i altres eines per què el líquid que contenen surti amb més facilitat i suavitat.
3. El canó o canaleta on s'hi posa el ble per iluminar en la llumenera i altres trastos semblants.
4. El canó dels candelers on s'introdueix la candela.
5. Peça rodona de llauna, cristall o altra matèria que es posa a la boca dels candelers per recollir les cendres que cauen i la cera o seu que es fon.
6. Brocada.
7. Anar-se'n com el broc del càntir: frase que es diu dels què pateixen un excessiu flux de ventre.
8. No ficar-se en brocs: Abstenir-se algú de dir o fer impertinentment més d'allò que li correspon.

Sinònims

• bec.

Traduccions

    Traduccions: broc

Castellà: gollete (es) [1] Castellà: pico (es) [2] Castellà: mechero (es) [3,4] Castellà: arandela (es) [5] Castellà: irse de canilla (es) [6] Castellà: no meterse (es) en dibujos [7] Francès: goulot (fr) [1] Francès: bec (fr) [2] Francès: lamperon (fr) [3] Francès: tuyau (fr) [4] Francès: bobéche (fr) [5] Francès: avoir le dévoiement (fr) [6] Francès: ne point se méler des choses qui ne nous regardent pas [7]

Italià: canna (it) [1,2,4] Italià: collo (it) [2] Italià: luminello (it) [3] Italià: bocciuolo (it) [5] Italià: aver il ventre stemperato come un' oca [6] Llatí: collum (la) [1] Llatí: rostrum (la) [2] Llatí: myxus (la), myxos (la) [3] Llatí: candelabri tubulus (la) [4] Llatí: ventris profluvio laborare [6] Llatí: aliena negotia non curare [7]

Referències

• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre broc
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre broc