borni

Potser volíeu: borní, bòrni

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adjectiu) /ˈbɔr.ni/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) /ˈbor.ni/
• Rimes: -oɾni
• Etimologia: Probablement d’un preromà *bornio ‎(«buidat d’un ull»), cognat del francès borgne, l’italià bornio i l’occità bòrni, segle XIV.

Adjectiu

borni m. ‎(femení bòrnia, plural masculí bornis, plural femení bòrnies)

1. (central, septentrional, nord-occidental) Mancat d’un ull.

Sinònims

• tort (valencià, balear, nord-occidental)
• guerxo (nord-occidental, tarragoní)
• guenyo (tarragoní)
• blec (menorquí)

Derivats

• emborniar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: einäugig ^(de)
• Anglès: one-eyed ^(en)
• Castellà: tuerto ^(es)
• Francès: borgne ^(fr)
• Italià: guercio ^(it), bornio ^(it)
• Occità: bòrni ^(oc)

Verb

borni

1. (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bornar
2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bornar
3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bornar
4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bornar

Variants

• [1] borno, borne, born
• [2] borne
• [3] borne
• [4] borne

Miscel·lània

• Síl·labes: bor·ni (2)
• Anagrames: bonir, borin, borín, obrin, orbin, robin

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català