ampre

Potser volíeu: ampré

Català

Verb

ampre

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amprar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amprar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amprar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amprar

Miscel·lània

• Síl·labes: am·pre (2)
• Anagrames: amper, arpem, empar, empra, emprà, parem, pream, rapem