amprar

Català

• Pronúncia: or. /əmˈpɾa/, n-occ. /amˈpɾa/, val. /amˈpɾaɾ/
• Homòfons: amprà, emprà, emprar.
• Etimologia: Variació de emprar.

Verb

Accepcions

am·prar trans.

1. manllevar

Conjugació

    Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	amprar			haver amprat
Gerundi	amprant			havent amprat
Participis	amprat, amprada, amprats, amprades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	ampro	ampres	ampra	amprem	ampreu	ampren
	ampre						val
	ampri						sept
	ampr				amprau		bal, alg
				ampram			bal
Imperfet	amprava	ampraves	amprava	ampràvem	ampràveu	ampraven
Passat simple	amprí	amprares	amprà	ampràrem	ampràreu	ampraren	v.cent, eiv
Futur	ampraré	ampraràs	amprarà	amprarem	amprareu	ampraran
Condicional	ampraria	ampraries	ampraria	ampraríem	ampraríeu	amprarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	ampri	ampris	ampri	amprem	ampreu	amprin
	ampre	ampres	ampre			ampren	occ
Imperfet	amprés	ampressis	amprés	ampréssim	ampréssiu	ampressin
		ampresses		ampréssem	amprésseu	ampressen
	ampràs	amprassis	ampràs	ampràssim	ampràssiu	amprassin	bal
		amprasses		ampràssem	ampràsseu	amprassen	nota 1
	amprara	amprares	amprara	ampràrem	ampràreu	ampraren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		ampra	ampri	amprem	ampreu	amprin
					amprau		bal, alg
			ampre			ampren	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...amprat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...amprar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...amprat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...amprat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...amprat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...amprat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...amprar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...amprat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...amprat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...amprat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

      Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					ampràvets		ant
	ampravi			ampràvom	ampravo
	ampraia	ampraies	ampraia	ampràiem	ampraieu	ampraien	n-occ
Condicional	amprariva	amprarives	amprariva	amprarívem	ampraríveu	amprariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	ampr	amprs	ampr				ant
	ampro	ampros	ampro	ampreguem	ampregueu		n-occ
Imperfet	ampressi		ampressi				sept, alg
	ampressa						cent, n-occ
	ampreguessa	ampreguesses	ampregués	ampreguéssom	ampreguéssou	ampreguessen	n-occ

Castellà

• Pronúncia: /amˈpɾaɾ/
• Etimologia: Del català amprar.

Verb

Accepcions

am·prar

1. amprar, especialment a l'Aragó i València.

Referències

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre amprar
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre amprar