abomines

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: abominés

Català[modifica]

Forma verbal[modifica]

a·bo·mi·nes (infinitiu: abominar)

  1. Segona persona del singular del present d'indicatiu del verb abominar:
    [Tu] abomines.
  2. Segona persona del singular del present de subjuntiu del verb abominar:
    [Que tu] abominis o abomines; [tu] no abominis o abomines.