abominar

Català

• Pronúncia: or. /ə.βu.miˈna/, n-occ. /a.βo.miˈna/, val. /a.βo.miˈnaɾ/
• Homòfons: abominà
• Etimologia: Del llatí abōmināre, derivat de omen, «presagi», amb el sentit de «rebutjar per ominós, de mal presagi».
• Anagrames: maniobra

Verb

Accepcions

a·bo·mi·nar

1. detestar, execrar.

Conjugació

    Primera conjugació regular amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	abominar			haver abominat
Gerundi	abominant			havent abominat
Participis	abominat, abominada, abominats, abominades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	abomino	abomines	abomina	abominem	abomineu	abominen
	abomine						val
	abomini						sept
	abomín				abominau		bal, alg
				abominam			bal
Imperfet	abominava	abominaves	abominava	abominàvem	abominàveu	abominaven
Passat simple	abominí	abominares	abominà	abominàrem	abominàreu	abominaren	v.cent, eiv
Futur	abominaré	abominaràs	abominarà	abominarem	abominareu	abominaran
Condicional	abominaria	abominaries	abominaria	abominaríem	abominaríeu	abominarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	abomini	abominis	abomini	abominem	abomineu	abominin
	abomine	abomines	abomine			abominen	occ
Imperfet	abominés	abominessis	abominés	abominéssim	abominéssiu	abominessin
		abominesses		abominéssem	abominésseu	abominessen
	abominàs	abominassis	abominàs	abominàssim	abominàssiu	abominassin	bal
		abominasses		abominàssem	abominàsseu	abominassen	nota 1
	abominara	abominares	abominara	abominàrem	abominàreu	abominaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		abomina	abomini	abominem	abomineu	abominin
					abominau		bal, alg
			abomine			abominen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...abominat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...abominar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...abominat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...abominat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...abominat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...abominat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...abominar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...abominat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...abominat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...abominat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

      Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					abominàvets		ant
	abominavi			abominàvom	abominavo
	abominaia	abominaies	abominaia	abominàiem	abominaieu	abominaien	n-occ
Condicional	abominariva	abominarives	abominariva	abominarívem	abominaríveu	abominariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	abomín		abomín				ant
	abomino	abominos	abomino	abomineguem	abominegueu		n-occ
Imperfet	abominessi		abominessi				sept, alg
	abominessa						cent, n-occ
	abomineguessa	abomineguesses	abominegués	abomineguéssom	abomineguéssou	abomineguessen	n-occ

Sinònims

• avorrir, detestar, odiar.

Traduccions

    Traduccions: abominar

Anglès: to abominate (en), to abhor (en) Castellà: abominar (es) Francès: abominer (fr), détester (fr)

Italià: abominare (it) Llatí: abominare (la) Occità: abominar (oc)

Castellà

• Pronúncia: /a.βo.miˈnaɾ/
• Etimologia: Del llatí abominari
• Anagrames: ambarino, maniobra, minoraba

Verb

Accepcions

a·bo·mi·nar

1. abominar

Occità

• Pronúncia: /a.βu.miˈna/
• Etimologia: Del llatí abominare

Verb

Accepcions

a·bo·mi·nar

1. abominar

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre abominar
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre abominar
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre abominar