Resultats de la cerca

desaparellar-se forma pronominal de desaparellar...

aparellar. desaparellar trans., pron. ‎(pronominal desaparellar-se) Deixar d'estat situat al costat o unit a un altre semblant. «Va desaparellar els animals...

mots desaparellats m. pl. forma plural de mot desaparellat...

mot desaparellat m. ‎(plural mots desaparellats) Mot que, segons les regles normals del llenguatge, semblaria que ha de tenir un mot parella però no el...

Del llatí de-. de- contrari : des- couple ‎(«aparellar») → decouple ‎(«desaparellar») intensificar : re- numerate ‎(«ordenar») → denumerate procedència verbal...

Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/ desaparionar, desparionar aparionar desaparellar (especialment, parella de persones o animals) Traduccions Anglès: unmatch (en)...

Rimes: -a desparellarà tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del futur de desparellar Síl·labes: des·pa·re·lla·rà (5) Anagrama: desaparellar...

de subjuntiu del verb desparellar [1] desparellessi, desparellés [2] desparellessi, desparellés Síl·labes: des·pa·re·lla·ra (5) Anagrama: desaparellar...

rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/ aparell aparellador aparellament aparellatge desaparellar Preparar, disposar, amanir Castellà: aparejar (es) Francès: préparer (fr)...

conjugació amb hiat entre el radical i la desinència separar, deslligar, desaparellar, desclassificar relacionar, lligar, apariar, classificar Traduccions...

els jugadors es van prenent els uns als altres successivament. Carta desaparellada al joc de la mona. Jugador que perd el joc de la mona Petita nansa feta...

serrera, plural masculí serrers, plural femení serreres) (valencià) desaparellat (valencià) sobrer Síl·labes: ser·rer (2) Obres de referència: DNV, DCVB...

Pronúncia(i): /iɱ.fɫə.mə.siˈo/ Rimes: -o Etimologia: Del llatí inflammatio. inflamació f. ‎(plural inflamacions) Acció i efecte d'inflamar o inflamar-se...

Pronúncia(i): Rimes: -ent Etimologia: Del llatí innocens, format per in ‎(«no») i nocere ‎(«ferir»), segle XIV. innocent inv. ‎(plural innocents) Pur,...

Pronúncia(i): oriental /ən.tiˈpa.tik/, occidental /an.tiˈpa.tik/ Rimes: -atik Etimologia: De antipatia i el sufix -ic, segle XIX. antipàtic m. ‎(femení...

Potser volíeu: imbecil Pronúncia(i): /imˈbɛ.siɫ/ Etimologia: Variant de imbecil, segle XIX, per influx del francès imbécile interpretat amb accent tònic...

Potser volíeu: antipatía Pronúncia(i): oriental /ən.ti.pəˈti.ə/, occidental /an.ti.paˈti.a/ Rimes: -ia Etimologia: Del grec antic ἀντιπάθεια ‎(antipátheia)...

Potser volíeu: intrepid Pronúncia(i): /inˈtɾɛ.pit/ Etimologia: Del llatí intrepĭdus, segle XV. intrèpid m. ‎(femení intrèpida, plural masculí intrèpids...

Pronúncia(i): oriental /i.nə.ni.siˈo/, occidental /i.na.ni.siˈo/ Rimes: -o Etimologia: Del llatí medieval inanitio, segle XV. inanició f. ‎(plural inanicions)...

Pronúncia(i): /inˈnɔ.ku/ Etimologia: Del llatí innocuus, format per in ‎(«no») i nocere ‎(«ferir»). innocu m. ‎(femení innòcua, plural masculí innocus...