innocent

Català

• Pronúncia: centr. /in.nuˈsen/, bal. /in.nuˈsent/, n-occ. /in.noˈsen/, val. i mall. /in.noˈsent/
• Etimologia: Del llatí "in" (no) + "nocere" (ferir).

Adjectiu

in·no·cent inv. (plural innocents)

1. Pur, sense malícia o falta.
2. No culpable d'un delicte o crim.
3. Sense capacitat o voluntat de ferir o fer mal.
4. Innocu.
5. El dia dels sants innocents: 28 de desembre (en record de la matança de nens del rei Herodes).

Derivats

• innocència
• innocentada

Sinònims

• ingenu.

Traduccions

    innocent [1] (sense malicia)

Anglès: innocent (en) Castellà: inocente (es) inv. Francès: innocent (fr)

Italià: innocente (it) Finès: viaton (fi)

Anglès

• Pronúncia: /ˈɪ.nə.sənt/ innocent (EUA) (?)

Adjectiu

Accepcions

1. Innocent, no culpable.

Francès

• Pronúncia: /i.nɔ.sɑ̃/ innocent (?)

	singular	plural
masculí	innocent	innocents
femení	innocente	innocentes

Adjectiu

Accepcions

1. Innocent, no culpable.

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre innocent
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre innocent
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre innocent