xurimangar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ʃu.ɾi.məŋˈɡa/
Occidental:  nord-occidental /t͡ʃu.ɾi.maŋˈɡa/
valencià /t͡ʃu.ɾi.maŋˈɡaɾ/, /t͡ʃu.ɾi.maŋˈɡa/

Verb[modifica]

xurimangar trans.

  1. Furtar, especialment un lladregot.
    «—O sigui que el passa-que-t'he-vist s'ha produït entre ahir al migdia i avui al matí... —Com diu, senyor Arquer? —Que el... això, l'incunable ha estat xurimangat entre el migdia d'ahir i avui al matí...» (Jaume Fuster, Les claus de vidre, 1984)
    «Ni tan sols la immortalitat me l'heu dat de bon grat, senyor, caso'm l'hòstia, i me l'hauré de guanyar a pols, diu ma mare que hi veu més lluny que la gana, a pols me l'hauré de guanyar xurimangant-la al bonet de Quiró, pobret, el centaure fill de Cronos.» (Albert Mestres, Aquil·les o l'estupor, 2012)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: xurimango, xurimanga, xurimanguem

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: xu·ri·man·gar (4)