violí

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca
Potser volíeu: violi


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: centr. /bi.uˈɫi/, bal. /vi.uˈɫi/
Occidental: nord-occ. /bi.oˈɫi/, val. /vi.oˈɫi/, /bi.uˈɫi/
  • Rimes: -i
  • Etimologia: De l'italià violino, diminutiu del terme llatí viola ‎(«instrument musical de corda»).

Nom[modifica]

vi·o·lí m. ‎(plural violins)

  1. Instrument cordòfon d'arquet, el més petit de la família, format per una caixa de ressonància de fusta amb dos forats en forma de S i un mànec a l'extrem del qual van les clavilles per a tibar les cordes, que arrenquen d'una peça fixada a l'altre extrem de la caixa i passen sobre un pont, fent hom sonar les cordes fregant-les amb un arquet.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

vi·o·lí

  1. (literari) primera persona del singular (jo) del passat simple del verb violar

Referències[modifica]