violí

Potser volíeu: violi

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /bi.uˈɫi/, balear /vi.uˈɫi/

Occidental: nord-occidental /bi.oˈɫi/, valencià /vi.oˈɫi/, /bi.uˈɫi/

• Rimes: -i
• Etimologia: De l'italià violino, diminutiu del terme llatí viola ‎(«instrument musical de corda»), segle XVII.

Nom

vi·o·lí m. ‎(plural violins)

1. Instrument cordòfon d'arquet, el més petit de la família, format per una caixa de ressonància de fusta amb dos forats en forma de S i un mànec a l'extrem del qual van les clavilles per a tibar les cordes, que arrenquen d'una peça fixada a l'altre extrem de la caixa i passen sobre un pont, fent hom sonar les cordes fregant-les amb un arquet.

Traduccions

Traduccions: violí

• Alemany: Geige ^(de) f., Violine ^(de) f.
• Anglès: violin ^(en)
• Aragonès: vriolín ^(an)
• Àrab: كمان ^(ar)
• Asturià: vigulín ^(ast)
• Castellà: violín ^(es)
• Francès: violon ^(fr)
• Gallec: violín ^(gl)

• Italià: violino ^(it)
• Japonès: ヴァイオリン ^(ja)
• Tàmil: வயலின் ^(ta)
• Telugu: వయొలిన్ ^(te)
• Tai: ไวโอลิน ^(th)
• Plantilla:wuu: 小提琴 ^(wuu)
• Xinès: 小提琴 ^(zh)

Verb

vi·o·lí

1. (literari) primera persona del singular (jo) del passat simple de violar

Vegeu també

• Violí a la Viquipèdia
• violí. Instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot