verema

Potser volíeu: veremà

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /bəˈɾɛ.mə/, balear /vəˈɾə.mə/, /vəˈɾɛ.mə/

Occidental: nord-occidental /beˈɾe.ma/, valencià /veˈɾe.ma/, /beˈɾe.ma/

• Rimes: -ɛma
• Etimologia: Del llatí vindēmia, segle XV.
• Anagrama: averem

Nom

ve·re·ma f. ‎(plural veremes)

1. Collita dels raïms.
2. Temps en què es fa la collita dels raïms.

Traduccions

Traduccions: verema

• Alemany: Traubenlese ^(de) f., Weinlese ^(de) f.
• Anglès: harvest ^(en)
• Castellà: vendimia ^(es) f.
• Eslovac: oberačka ^(sk) f.
• Esperanto: vinberrikolto ^(eo)
• Francès: vendange ^(fr) f.

• Italià: vendemmia ^(it) f.
• Llatí: vindemia ^(la) f.
• Polonès: winobranie ^(pl) n.
• Portuguès: vindima ^(pt) f., vindimadura ^(pt) f.
• Romanès: culesul ^(ro) n., viilor ^(ro) n.
• Rus: сбор виногра́да ^(ru) m. ‎(sbor vinograda), жа́тва ^(ru) f. ‎(jatva)

Verb

ve·re·ma

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de veremar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb veremar

Vegeu també

• Verema a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC