verdader

Català

Oriental:	central /bər.dəˈðe/^ⓘ, balear /vəɾ.ðəˈðe/
Occidental:	nord-occidental /ber.ðaˈðe/
	valencià /veɾ.ðaˈðeɾ/, /beɾ.ðaˈðeɾ/

Rimes: -e(ɾ)
Etimologia: Del català antic verdat, del llatí vēritāte(m), segle XIII. Doblet de veritat.

verdader m. ‎(femení verdadera, plural masculí verdaders, plural femení verdaderes)