verdader
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ, balear /vəɾ.ðəˈðe/ Occidental: nord-occidental /ber.ðaˈðe/ valencià /veɾ.ðaˈðeɾ/, /beɾ.ðaˈðeɾ/
- Rimes: -e(ɾ)
- Etimologia: Del català antic verdat, del llatí vēritāte(m), doblet de veritat, segle XIII.
Adjectiu[modifica]
verdader m. (femení verdadera, plural masculí verdaders, plural femení verdaderes)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ver·da·der (3)