verí

Potser volíeu: veri

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /bəˈɾi/, balear /vəˈɾi/

Occidental: nord-occidental /beˈɾi/, valencià /veˈɾi/, /beˈɾi/

• Rimes: -i

Àudio: central

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí vulgar *venīn, del clàssic venēnum ‎(«beuratge, metzina»), segle XIII.

Nom

verí m. ‎(plural verins)

1. Substància que altera les funcions normals d'un organisme quan entra en contacte amb ell.

Compostos i expressions

• verí de fissió

Traduccions

substància tòxica

• Albanès: helm ^(sq) m.
• Alemany: Gift ^(de)
• Anglès: poison ^(en)
• Àrab: سُمّ‎ ^(ar) m.
• Àzeri: zəhər ^(az)
• Búlgar: отро́ва ^(bg) f.
• Castellà: veneno ^(es), ponzoña ^(es) f.
• Danès: gift ^(da)
• Eslovac: jed ^(sk) m.
• Eslovè: strup ^(sl) m.
• Esperanto: veneno ^(eo)
• Estonià: mürk ^(et)
• Feroès: gift ^(fo) f.
• Finès: myrkky ^(fi)
• Francès: poison ^(fr)
• Friülà: velen ^(fur)
• Gallec: veleno ^(gl) m., pezoña ^(gl) f.
• Grec: δηλητήριο ^(el) n. ‎(dilitírio)
• Grec antic: ἰός ^(grc) m. ‎(iós)
• Hongarès: méreg ^(hu)
• Ídix: סם‎ ^(yi)
• Indonesi: racun ^(id)
• Irlandès: nimh ^(ga) f.
• Italià: veleno ^(it)

• Japonès: 毒 ^(ja)
• Llatí: venenum ^(la)
• Mongol: хор ^(mn)
• Neerlandès: vergif ^(nl)
• Occità: poison ^(oc)
• Polonès: trucizna ^(pl) f.
• Portuguès: veneno ^(pt)
• Quítxua: miyu ^(qu)
• Retoromànic: tissi ^(rm) m., teissa ^(rm) m.
• Romanès: otravă ^(ro) f., venin ^(ro) n.
• Rus: яд ^(ru) m. ‎(iad)
• Sànscrit: विष ^(sa) n.
• Serbocroat: отров ^(sh), otrov ^(sh)
• Suahili: sumu ^(sw)
• Tai: พิษ ^(th)
• Tàtar: агу ^(tt)
• Telugu: విషము ^(te)
• Turc: zehir ^(tr)
• Turcman: zäher ^(tk)
• Txec: jed ^(cs) m.
• Urdú: زہر‎ ^(ur) m.
• Volapük: venen ^(vo)
• Xinès: 毒 ^(zh) ‎(dú)

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·rí (2)
• Anagrames: Rivé, vire

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot