verí

Potser volíeu: veri

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /bəˈɾi/, balear /vəˈɾi/

Occidental: nord-occidental /beˈɾi/, valencià /veˈɾi/, /beˈɾi/

• Rimes: -i
• Etimologia: Del llatí vulgar *venīn, del clàssic venēnum ‎(«beuratge, metzina»), segle XIII.
• Anagrames: Rivé, vire

Nom

ve·rí m. ‎(plural verins)

1. Substància que altera les funcions normals d'un organisme quan entra en contacte amb ell.

Compostos i expressions

• verí de fissió

Traduccions

substància tòxica

• Alemany: Gift ^(de)
• Anglès: poison ^(en)
• Castellà: veneno ^(es), ponzoña ^(es) f.
• Eslovac: jed ^(sk) m.
• Esperanto: veneno ^(eo)
• Francès: poison ^(fr)
• Italià: veleno ^(it)

• Llatí: venenum ^(la)
• Neerlandès: vergif ^(nl)
• Occità: poison ^(oc)
• Polonès: trucizna ^(pl) f.
• Portuguès: veneno ^(pt)
• Rus: яд ^(ru) m. ‎(iad)

Vegeu també

• Verí a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot