vanter

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /vɑ̃ˈte/
    àudio (FR)
  • Etimologia: Del llatí tardà *vanitare, derivat de vānitās.
  • Anagrama: rêvant

Verb[modifica]

vanter ‎(pronominal se vanter)

  1. alabar, lloar
  2. pron., vantar-se, vanar-se, vanagloriar-se

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]