vanagloriï

Potser volíeu: vanaglorii, vanaglorií

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.nə.ɣɫuˈɾi.i/
	balear /və.nə.ɣɫoˈɾi.i/, /və.nə.ɣɫuˈɾi.i/
Occidental:	nord-occidental /ba.na.ɣɫoˈɾi.i/
	valencià /va.na.ɣɫoˈɾi.i/, /ba.na.ɣɫoˈɾi.i/

• Rimes: -ii

Verb

vanagloriï

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vanagloriar-se.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vanagloriar-se.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vanagloriar-se.
4. Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb vanagloriar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: va·na·glo·ri·ï (5)