växt

Suec

• Pronúncia: /ˈvɛkːst/
• Etimologia: Del nòrdic antic vǫxtr, com també el danès vækst, el noruec bokmål i nynorsk vokster / vekst, l'islandès vöxtur i el feroès vøkstur. El mot escandinau, cognat de l'anglès waist, és un reflex del protogermànic *wahstuz, derivat nominal de *wahsijaną («créixer») amb el sufix *-þuz. En última instància, del protoindoeuropeu *h₂weg- («augmentar, engrandir»), d'on, entre d'altres, el grec clàssic αὔξω ‎(aúxō).

Nom

växt c. ‎(plural indefinit växter, plural definit växterna)

1. (botànica) planta, vegetal
2. (taxonomia) planta
3. creixement

   att stanna i växten ― deixar de créixer (literalment, «aturar-se en el creixement»)

4. grandària
5. (patologia) excrescència

Derivats

• prydnadsväxt
• växthus
• växtriket

Verb

växt

1. supí de växa
2. participi passat de växa

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada växt al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada växt al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada växt al Svensk ordbok.