uro

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈuː.roː/
  • Etimologia: De *būrō, derivat de l'arrel protoindoeuropea *h₁ews- («cremar»), cognat del grec antic εὕω ‎(heúō, «socarrimar»).

Verb[modifica]

ūrō ‎(1a present?), ūris ‎(2a present), ūrere ‎(infinitiu), ussī ‎(perfet), ustum ‎(supí)

  1. cremar, inflamar