urinario

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /u.ɾiˈna.ɾjo/
• Rimes: -aɾjo
• Etimologia: Del llatí medieval urinarius.

Adjectiu

urinario m. ‎(femení urinaria, plural masculí urinarios, plural femení urinarias)

1. urinari

Derivats

• genitourinario

Nom

urinario m. ‎(plural urinarios)

1. orinador, urinari

Miscel·lània

• Síl·labes: u·ri·na·rio (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre urinario

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /u.riˈnaː.rjo/
• Etimologia: De urina i el sufix -ario, segle XVII.

Adjectiu

urinario m. ‎(femení urinaria, plural masculí urinari, plural femení urinarie)

1. urinari

Miscel·lània

• Síl·labes: u·ri·nà·rio (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre urinario