Vés al contingut

uc

De Viccionari
Potser volíeu: -uc, üç

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈuk/
  • Rimes: -uk
  • Etimologia: Del verb ucar

uc m. ‎(plural ucs)

  1. Aüc, especialment en balear.
  2. (eivissenc) Aüc característic dels pagesos per cridar-se d'un camp a l'altre.

Sinònims

[modifica]

Verb

[modifica]

uc

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ucar.
    Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] uco, uque, uc o uqui.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ucar.
    [Que jo] uc, forma antiga per [que jo] uqui o uque.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ucar.
    [Que ell/ella/vostè] uc, forma antiga per [que ell/ella/vostè] uqui o uque.

Miscel·lània

[modifica]
  • Anagrama: cu (alfagrama)

Vegeu també

[modifica]