uc

Potser volíeu: -uc, üç

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈuk/
• Rimes: -uk
• Etimologia: Del verb ucar

Nom

uc m. ‎(plural ucs)

1. Aüc, especialment en balear.
2. (eivissenc) Aüc característic dels pagesos per cridar-se d'un camp a l'altre.

Sinònims

• Variants gràfiques: ahuc, aüc, huc.

Verb

uc

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ucar.

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] uco, uque, uc o uqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ucar.

   [Que jo] uc, forma antiga per [que jo] uqui o uque.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ucar.

   [Que ell/ella/vostè] uc, forma antiga per [que ell/ella/vostè] uqui o uque.

Miscel·lània

• Anagrama: cu ^(alfagrama)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB