ual·la

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈaɫ.ɫə/ⓘ, balear /uˈaɫ.ɫə/
Occidental:	/uˈaɫ.ɫa/

• Rimes: -alla
• Etimologia: Encreuament de uau i hala, 2008.

Interjecció

ual·la!

1. (neologisme) Expressió de sorpresa, admiració, incredulitat.

   «—Ual·la, la teva vella! Al final ho ha aconseguit. —Sí, sí.»

   (Anna Manso, Canelons freds, Cruïlla, 2008)

   «—Ual·la. Semblen arbres fruiters.»

   (Màrius Serra, La novel·la de Sant Jordi, Amsterdam Llibres, 2018)

   «Maria ve corrent i el pare l'aixeca del terra i se l'emporta al bracet com si res. Ual·la, dic, mira que fort!»

   (Enric Pardo, L'home de casa, La Magrana, 2025)

Sinònims

• Vegeu alça

Miscel·lània

• Síl·labes: ual·la (2)
• Anagrames: allau, aülla

Vegeu també

• Obres de referència: ésAdir, RodaMots