tuàutem

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /tuˈaw.təm/, occidental /tuˈaw.tem/
  • Etimologia: Del llatí Tu autem, Domine, miserere nobis ‎(«Però vós, Senyor, tingueu pietat de nosaltres»), fórmula usada repetidament al final de les lectures del Breviari. Presa com a llatinisme humorístic, l’evolució semàntica és polisèmica fora del context inicial.

Nom[modifica]

tuàutem m. ‎(plural tuàutems)

  1. Punt essencial o més important d’un afer, d’una qüestió.
    «Però en fi, aquietat ja un poc el roïdo i la trapissonda que es mou en este tuàutem, i restablit l’orde a força de crits i bengalades de la Justícia.» (Josep Bernat i Baldoví, El virgo de Vicenteta, 1845)
  2. Afer de certa complexitat.
    «No fóra normal que un tuàutem com aquell s’haguera organitzat per assaltar honrats viatgers, com era jo.» (Joan Olivares, Vespres de sang, 2000)

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tu·àu·tem (3)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC
  • Joan Bastardas, «Tu autem», "Els camins del mar" i altres estudis de llengua i literatura catalanes, L'Abadia de Montserrat, 1998, ISBN 9788478269259.