trunco

Català

Verb

trunco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de truncar.

Miscel·lània

• Síl·labes: trun·co (2)
• Heterograma de 6 lletres (cnortu)

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈtrʊŋ.koː/
• Etimologia: De truncus.

Verb

truncō ‎(1a present^?), truncās ‎(2a present), truncāre ‎(infinitiu), truncāvī ‎(perfet), truncātum ‎(supí)

1. tallar, trossejar
2. truncar, mutilar, amputar
3. capgirar

Derivats

• obtruncō

Nom

truncō

1. datiu singular de truncus
2. ablatiu singular de truncus