trucàveu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾuˈka.βəw/, balear /tɾuˈka.vəw/
Occidental:	nord-occidental /tɾuˈka.βew/
	valencià /tɾuˈka.vew/, /tɾuˈka.βew/

• Rimes: -avew

Verb

trucàveu

1. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de trucar