triumfàreu

Potser volíeu: triumfareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾi.uɱˈfa.ɾəw/, occidental /tɾi.uɱˈfa.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

triumfàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de triumfar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb triumfar.

Variants

• [2] triumféssiu, triumfésseu, triumfàssiu, triumfàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: trium·fà·reu (3)