traidor

Potser volíeu: traïdor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/tɾəjˈðo/
Occidental:	nord-occidental /tɾajˈðo/, valencià /tɾajˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Vegeu traïdor.

Adjectiu

traidor m. ‎(femení traidora, plural masculí traidors, plural femení traidores)

1. (prefabrià) Forma alternativa de traïdor.

   «El senyor bisbe pegant-li am son bàcul, el foragitava del temple, i els altres cridant-li hipócrita i traidor, impur i mal home li escupíen.» (Prudenci Bertrana, Josafat, 1906)

Variants

• traydor

Nom

traidor m. ‎(plural traidors, femení traidora)

1. (prefabrià) Forma alternativa de traïdor.

   «El jutge era, naturalment, català, i de tots els traidors que conté la nostra història ultra ésser dels més repugnants és dels que ha deixat un record més viu.» (Josep Pla, Vida de Manolo, 1928)

Miscel·lània

• Síl·labes: trai·dor (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \tɾaiˈðoɾ\

Americà: alt /t͡s(ai)ˈdoɾ/, baix \tɾaiˈðoɾ\

• Rimes: -oɾ

Adjectiu

traidor m. ‎(femení traidora, plural masculí traidores, plural femení traidoras)

1. traïdor

Miscel·lània

• Síl·labes: trai·dor (2)