titular

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adjectiu)

Oriental:	central /ti.tuˈɫar/ⓘ, balear /ti.tuˈɫa/
Occidental:	/ti.tuˈɫaɾ/

• Rimes: -aɾ

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb)

Oriental:	/ti.tuˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /ti.tuˈɫa/
	valencià /ti.tuˈɫaɾ/, /ti.tuˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: titulà
• Etimologia: Adjectiu: del baix llatí titularis, segle XVII.
• Etimologia: Verb: del llatí titulāre, segle XIII. Doblet de titllar.

Adjectiu

titular inv. ‎(plural titulars)

1. Que té algun títol.
2. (esports de pilota) Dit del jugador que forma part de l'alineació inicial d'un partit o una partida.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: first team ^(en)
• Castellà: titular ^(es)
• Francès: titulaire ^(fr)

Nom

titular m. f. ‎(plural titulars)

1. (esports de pilota) Jugador que forma part de l'alineació inicial d'un partit o una partida.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: first team player ^(en)
• Castellà: titular ^(es)
• Francès: titulaire ^(fr)

Verb

titular trans., pron. ‎(pronominal titular-se)

1. Posar títol, inscripció o nom a alguna cosa.
2. Adquirir algun títol.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	titular			haver titulat
gerundi	titulant			havent titulat
participi	titulat, titulada, titulats, titulades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	titulo	titules	titula	titulem	tituleu	titulen
	titule						val
	tituli						sept
	titul			titulam	titulau		bal
imperfet	titulava	titulaves	titulava	titulàvem	titulàveu	titulaven
passat simple	titulí	titulares	titulà	titulàrem	titulàreu	titularen
futur	titularé	titularàs	titularà	titularem	titulareu	titularan
condicional	titularia	titularies	titularia	titularíem	titularíeu	titularien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	tituli	titulis	tituli	titulem	tituleu	titulin
	titule	titules	titule			titulen	occ, bal
imperfet	titulés	titulessis	titulés	tituléssim	tituléssiu	titulessin
		titulesses		tituléssem	titulésseu	titulessen
	titulàs	titulassis	titulàs	titulàssim	titulàssiu	titulassin	bal
		titulasses		titulàssem	titulàsseu	titulassen	val, bal (1)
	titulara	titulares	titulara	titulàrem	titulàreu	titularen	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	titula	tituli	titulem	tituleu	titulin
	–				titulau		bal
	–		titule			titulen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				titulàvom	titulavo		centr, n-occ
	titulavi						sept
	titulaia	titulaies	titulaia	titulàiem	titulàieu	titulaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	titulo	titulos	titulo	tituleguem	titulegueu		n-occ
imperfet	titulessi						sept
	titulessa						centr, n-occ
	tituleguessa	tituleguesses	titulegués	tituleguéssom	tituleguéssou	tituleguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... titulat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... titular
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... titulat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... titulat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... titulat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... titulat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... titular
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... titulat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... titulat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... titulat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: titulo, titula, titulem

Sinònims

• intitular (bibliografia, alguerès)
• intestar (alguerès)

Traduccions

Posar títol

• Anglès: title ^(en)
• Castellà: titular ^(es)
• Francès: intituler ^(fr)
• Italià: intitulare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ti·tu·lar (3)
• Anagrama: rutilat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• titular. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3

Anglès

• Pronúncia: /ˈtɪtʃəlɚ/

Adjectiu

titular ‎(no comparable)

1. titular, nominal

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ti.tuˈlaɾ/

Americà: alt /t(i).tuˈlaɾ/, baix /ti.tuˈlaɾ/

• Rimes: -aɾ

Adjectiu

titular inv. ‎(plural titulares)

1. titular

Nom

titular m. f. ‎(plural titulares)

1. titular

Verb

titular trans., intr., pron. ‎(pronominal titularse, present titulo, passat titulé, futur titularé)

1. titular

Miscel·lània

• Síl·labes: ti·tu·lar (3)