timbaler

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/tim.bəˈɫe/
Occidental:	nord-occidental /tim.baˈɫe/, valencià /tim.baˈɫeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De timbal i el sufix -er, segle XVII.

Nom

timbaler m. ‎(plural timbalers, femení timbalera)

1. Músic que toca el timbal.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: drummer ^(en)
• Castellà: tamborilero ^(es) m., timbalero ^(es) m.
• Francès: timbalier ^(fr) m.
• Italià: tamburino ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: tim·ba·ler (3)
• Heterograma de 8 lletres (abeilmrt)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB