tero
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈtɛ.roː/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *ter-3 («fregar»).
Verb
[modifica]terō (1a present?), teris (2a present), terere (infinitiu), trīvī (perfet), trītum (supí)
- triturar, jo trituro
- terere cibum in ventre —(traducció:«triturar l'aliment al ventre»)
- batre
- in armis plebem terere.—(traducció:«Batre's en armes el poble.»)
- trepitjar
- passar, malgastar
- terere tempus—(traducció:«passar el temps»)
Derivats
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.1071-1074