tero

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈtɛ.roː/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *ter-3 («fregar»).

Verb[modifica]

terō ‎(1a present?), teris ‎(2a present), terere ‎(infinitiu), trīvī ‎(perfet), trītum ‎(supí)

  1. triturar, jo trituro
    terere cibum in ventre —(traducció:«triturar l'aliment al ventre»)
  2. batre
    in armis plebem terere.—(traducció:«Batre's en armes el poble.»)
  3. trepitjar
  4. passar, malgastar
    terere tempus—(traducció:«passar el temps»)

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.1071-1074