tenaç

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /təˈnas/, occidental /teˈnas/
  • Rimes: -as
  • Etimologia: Del llatí tenax, segle XVII, derivat de tenēre ‎(«tenir»).

Adjectiu[modifica]

tenaç inv. ‎(plural masculí tenaços, plural femení tenaces)

  1. Format per unes parts amb molta adhesió entre si, difícils de separar.
  2. Dit d'un material que presenta tenacitat.
  3. (figurat) Dit d'una persona ferma en els seus principis i opinions.
    Aquesta gent tenaç, que fa negocis / i que els defensa amb urc (Miquel Martí i Pol, Vint-i-set poemes en tres temps).

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: te·naç (2)

Vegeu també[modifica]