tarter

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/tərˈte/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /tarˈte/
	valencià /taɾˈteɾ/, /taɾˈte/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Desconegut, potser relacionat amb el Τάρτᾰρος ‎(Tártaros, «infern de la mitologia grega»).

Nom

tarter m. ‎(plural tarters)

1. Terreny als peus d'una muntanya on s'acumulen les roques que han caigut.
2. Munt de pedres, enderrocs o llenya.

Traduccions

1

• Castellà: cantizal ^(es)

2

• Castellà: montón ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: tar·ter (2)
• Anagrames: retrat ^(revers), terrat, Terrat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB