tabique

Potser volíeu: tabiqué

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \taˈβi.ke\

Americà: alt /taˈbi.k(e)/, baix \taˈβi.ke\

• Rimes: -ike
• Etimologia: De l'àrab andalusí تَشْبِيك ‎(tašbík), de l'àrab تَشْبِيك ‎(trašbīk).

Nom

tabique m. ‎(plural tabiques)

1. (arquitectura) envà

Verb

tabique

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb tabicar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb tabicar
3. tercera persona del singular (usted) de l'imperatiu del verb tabicar

Miscel·lània

• Síl·labes: ta·bi·que (3)
• Heterograma de 7 lletres (abeiqtu)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tabique
• tabique. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].